El llegat irreductible de la Cabiria

Un dels records permanents que tinc de mi mateixa són els dissabtes al vespre al bar de casa meva. Havia de servir els sopars i, a mitjanit, la gent feia el cafè. De tant en tant demanaven copes i algun compte, i jo estava en una certa situació d’espera que podia acabar a les dues de la matinada. Aquestes van ser les meves nits de divendres i dissabte fins als 18 anys. Intentava fer els deures o llegir en alguna de les taules de marbre de l’establiment.


Continua llegint aquí


33 vistas0 comentarios

Entradas Recientes

Ver todo