Ja no llegiré Javier Marías

Tinc llibres de Javier Marías guardats, a la M de Maupassant, de Murasaki Shikibu, de Marçal. Però ja no llegiré cap llibre d'ell, el temps de Marías per a mi s'ha acabat. I mira que llegeixo llibres que fan referència a ella, llegeixo Umberto Eco i en parla, llegeixo Michèle Petit i en parla. Sé que és celebrat en l'àmbit de tota Europa, però jo, no el llegiré.

Assistiré, impassible, com cada llibre que faci sigui celebrar i considerat entre els millors de l'any. Però a mi em deixarà indiferent. Si abans els seu nom, tantes vegades consagrat i publicitat, em va fer comprar els seus llibres, avui sé que el moment de llegir-los ja no m'arribarà mai.

Perquè per mi un autor és molt més que un estilista, un creador de mons, un sòlid constructor d'arguments. Quan llegeixes un autor, inevitablement, veus com veu el món, com mira i què entén de la realitat. I a mi una persona que veu la violència masclista amb aquest grau d'analfabetisme que ho considera fins i tot un afer personal i cada assassinat un cas únic em fa incompatible la seva lectura. Perquè a mi algú que necessiti un protocol sexual precís per anar-se'n al llit amb una dona per no ser acusat de violació, com si no pogués o no sabés distingir entre la seducció i l'assetjament ja no sé per on agafar-lo. O bé la dona és una traïdora i et pot denunciar després de l'acte, o bé el seu no en el fons és un sí encara que sigui forçant-la. Ja no puc amb això.

Un autor ha de crear personatges que siguin cims de comprensió humana, en paraules de Yourcenar, i algú que no comprèn absolutament res de més de la meitat de la humanitat em diu no només que el seu món no és el meu - cosa que em podria resultar fascinant-, sinó que hi ha persones que són més persones i que també deuen escriure bé, per exemple, Saramago.

Les dones som actualment les grans consumidores de literatura, un no hauria de permetre que la incultura el portés a insultar el seu soci majoritari.

Si algú vol els meus llibres de Marías els trobarà en alguna llibreria "low cost" venuts a 20 cèntims la peça. És una llàstima, una compra llibres esperant el dia de l'encontre, però la vida és massa llarga i les lectures són moltes per haver de fer tants exercicis d'adequació com ara que l'obra i la pesona no van de la mà. Amb ell no ho necessito, m'avorreix bastant per a més haver de tolerar el seu masclisme tan obtús que a ell, pobre home, li sembla de sentit comú.




46 vistas0 comentarios

Entradas Recientes

Ver todo